Fa poc temps s'ha definit un informe fals deliberat sobre un acte de terrorisme com a tipus de delicte. Per primera vegada en nombroses masses, es van registrar fenòmens d’aquest tipus durant la perestroika després del col·lapse de la Unió Soviètica. Avui, la falsa denúncia del terrorisme s'ha convertit en un autèntic boom, sobretot entre els joves hooligans. Les conseqüències del crim són imperceptibles, però colossals. Com afrontar aquest desastre i quina responsabilitat li preveu el Codi penal?
Definició d’un delicte i el seu perill potencial
Els delictes d'aquesta naturalesa estan regulats pel Codi Penal de la Federació Russa, concretament a l'article 207. L’informe deliberadament fals d’un acte de terrorisme, segons la informació que s’inclou, és un acte molt perillós, provocant una important desorganització pública. Això s’expressa en violació del funcionament normal de les empreses i les institucions, el transport, el desenvolupament del pànic entre la població. A més, cal assenyalar que la investigació d'aquests delictes consumeix recursos humans de les agències policials, mentre que els delictes reals continuen representant una amenaça directa per a la societat.
Parts en el crim
Què constitueix un acte tan il·lícit com un informe deliberadament fals sobre un acte de terrorisme? Corpus delicti caracteritzada per la presència de dues parts, a saber l'objecte i el subjecte de les accions il·legals. El primer participant (objecte) es considera que és:
- seguretat pública (festa major);
- els drets de les persones (ciutadans corrents);
- interessos de les persones jurídiques (agències governamentals, empreses, empreses comercials).
Pel que fa a el costat objectiu del crim, llavors s’expressa en falsos informes d’un acte terrorista (intenció de cometre’l). La naturalesa del terrorisme (incendi, bomba i altres mitjans) no hi té un paper.
El costat objectiu d’aquest article no inclou informar que el delicte ja s’ha comès o que una persona ho està preparant. Aquesta informació fraudulenta sol caracteritzar-se com una denúncia, i això ja ho és 306 article El codi penal.
El subjecte d’un delicte és un individu que ha arribat als 14 anys. Aquestes condicions són obligatòries. El costat subjectiu està representat per la intenció, la decisió deliberada d’enganyar la societat i el govern.
Festes addicionals
A més d’objectes i subjectes, un delicte com un informe deliberadament fals sobre un acte de terrorisme implica la presència de destinataris, és a dir, aquells als quals es transmet aquesta informació per tal de crear pànic. Molt sovint tenen el paper d’autoritats estatals, direccions d’institucions educatives, grans empreses, centres comercials i comercials i representants de la premsa. Informació d’aquesta naturalesa no es transmet a persones particulars, perquè en aquest cas l’objectiu principal de l’infractor és donar la declaració falsa a la màxima publicitat.
Informació general
Es pot realitzar un informe deliberadament fals sobre un acte de terrorisme tant per escrit com per escrit. Els seus motius poden variar. Les conviccions polítiques, els desitjos personals i molt més motiven les accions de barba. Tots aquests factors no afecten la culpabilitat i la responsabilitat posterior. El delicte acaba des del moment de transmetre la informació al destinatari.
Canvi d’article
La investigació d’un informe deliberadament fals sobre un acte de terrorisme pot conduir al fet que els articles presentats es puguin complementar o canviar de nous càrrecs. Per tant, l’acusació pública d’una persona de preparar un delicte sense l’objectiu d’implicar les autoritats pot considerar-se com a culpabilitat (article 129 del Codi penal).
Si es va fer una declaració contra una persona concreta i es va lliurar al destinatari, provocant una violació de l’ordre públic i la reacció de les autoritats, llavors poden aparèixer diversos articles, a saber, 129 (calúmnia), 306 (denúncia), 282 (incitació a l’hostilitat).
Un missatge fals, acompanyat de requisits per al poder de l'Estat o del destinatari, es pot classificar com a presa d'ostatges (article 206 del Codi Penal), i si es va cometre per tal de desviar l'atenció del perill real, cau en 205 article (terrorisme).
Càstig per delicte
Què amenaça un criminal amb un informe deliberadament fals sobre un acte de terrorisme? L'article 207 del Codi Penal de la Federació Russa també està previst en aquest cas. Hi ha diversos tipus, que especifiquen per una decisió judicial:
- multa (fins a 200 mil rubles o ingressos mensuals per un període de fins a 18 mesos);
- treball obligatori de fins a 480 hores;
- mà d’obra correccional de 1 any a 2 anys;
- treballs forçats fins a tres anys;
- restricció de llibertat també fins a 3 anys;
- arrest (de 3 a 6 mesos);
- presó de fins a 3 anys.
Un tipus de responsabilitat correspon a un individu major de 14 anys. Si no s’ha arribat a aquest límit d’edat, no se li imposarà cap càstig a l’autor.
Per als estudiants d’escoles, col·legis i universitats, el delicte també pot amenaçar l’expulsió (un càstig similar és rellevant per als que ja han complert els 15 anys d’edat). També cal destacar que si un adolescent va fer una trucada falsa, els seus pares són, en tot cas, els responsables d’un fet il·legal.
Mesures preventives
És molt difícil prevenir un informe deliberadament fals d’un acte de terrorisme. La principal tasca de les autoritats modernes és influir en la jove generació implicada en trucades fraudulentes amb l'objectiu d'un hooliganisme banal. Amb aquesta finalitat, s'està duent a terme una intensificació de la propaganda i informar els adolescents sobre les possibles conseqüències del crim no només per a la societat, sinó també per a ells específicament. El procés implica professors, pares i mares d’hooligans, així com inspectors juvenils.
Adquisició
En quins casos l’informe d’un acte de terrorisme no és motiu per condemnar la persona que va prendre la declaració? El principal factor de culpabilitat en virtut de l’article 207 és la denúncia falsa de l’esdeveniment, falsament, si el propi acusat tenia un error i estigués realment segur de la correcció de la informació transmesa, no podia ser reconegut com a delinqüent.