L’or ha estat una de les mercaderies més rendibles dels darrers mesos. El preu de l’or va augmentar al voltant d’un 16% aquest any i va superar els 1.420 dòlars la unça el juliol del 2019. Malgrat els efectes negatius de la guerra comercial EUA-Xina, l’augment dels preus de l’or es deu a l’augment de les compres dels grans bancs centrals i a la participació de les empreses minoristes en l’economia davant d’una creixent incertesa. No obstant això, l'or ha tingut la seva part de volatilitat en els darrers 50 anys.
La dinàmica dels preus de l’or durant els darrers 50 anys
- Històricament, els preus mundials anuals de l'or s'han mantingut per sota dels 700 dòlars per unça entre 1970 i 2007.
- El 1980, els preus de l’or van augmentar fins a 850 dòlars per unça (la taxa anual anual va ser de 615 dòlars anuals), que va ser deguda a una enorme inflació a causa dels elevats preus del petroli, la intervenció soviètica a l’Afganistan i les conseqüències de la revolució iraniana, que va provocar que els inversors va començar a canviar al metall.
- Aquest període va anar seguit d’un entorn de preus reduït, fins que la crisi financera global del 2008 va afectar tot el món, seguida d’una desacceleració del creixement de la zona euro.
- Un doble augment va augmentar el preu de l’or com a instrument de cobertura, que va provocar un augment dels nivells de preus mundials, que des del 2010 han passat per sobre dels 1.100 dòlars per unça.
- El preu mitjà anual de l’or va ser el més alt el 2012 a causa de les compres de grans bancs centrals per diversificar la seva base d’actius, l’alta demanda de joies i la inflació creixent.
Comparació dels preus de l’or amb la mineria durant 50 anys
- Els preus de l’or han mantingut en gran mesura els seus comentaris sobre la producció de 1970 a 2018.
- No obstant això, després del 2012, els preus van caure bruscament, malgrat que el nivell de producció només va augmentar lleugerament, principalment a causa del creixement de l'economia dels Estats Units.
- Durant els darrers anys, els preus de l’or han experimentat una volatilitat significativa independentment de la dinàmica de producció global a causa de les tensions comercials entre els EUA i la Xina.
- Després de la crisi del 2008, l’augment de la demanda i els preus de l’or van portar als principals agents a explorar noves mines, provocant un augment de la producció mundial durant els darrers deu anys.
Les principals fonts de producció
- La posició de Sud-àfrica com a país productor d'or durant la major part del segle XX (que representava gairebé el 70% de la producció d'or d'or a la dècada de 1970) s'ha erosionat.
- A partir de les dades sobre les principals fonts de producció d’or dels darrers 15 anys, va ser produïda principalment per economies avançades com els Estats Units i Austràlia, mentre que la proporció de Sud-àfrica va caure del 14% el 2004 al 4% el 2018.
- Després de la crisi financera del 2008, la Xina va aprofitar aquesta oportunitat i va augmentar constantment la seva posició dominant: la quota del país en la producció d'or mundial va augmentar del 10% a més del 15% el 2016.
- No obstant això, a causa de la debilitat de l’economia xinesa en els darrers dos anys, la Xina ha cedit part de la seva part de producció a altres països com el Perú.
- En general, el lloc de la producció mundial de mines d'or sembla estar passant dels tres grans (és a dir, Sud-àfrica, els Estats Units i Austràlia) cap als mercats emergents.
Què queda per davant
Tenint en compte la volatilitat dels preus de l’or durant els darrers 50 anys, ningú no pot endevinar com canviaran els preus, tot i que el consens general del mercat sembla indicar que es pot veure un augment més elevat dels preus de l’or en un futur proper.
